Làpides interactives: els codis QR arriben als cementiris


Publicat el 14 de Setembre, 2012 a les 00:00


Una funerària britànica ofereix als seus clients un nou servei: afegir codis QR en les làpides dels morts que connectin amb una pàgina web.

La dura tasca de resumir la vida d'un ésser estimat que ha mort en només unes línies gravades en pedra podria ser ja part del passat. Els codis interactius arriben als cementiris.

Chester Pearce, una companyia funerària de Poole (Anglaterra), ofereix als seus clients la possibilitat d'afegir codis QR que poden ser escanejats amb un smartphone i redirigir els visitants a una mena de memorials online  il·lustrats amb imatges, vídeos i contribucions de la família i els amics.

El director de la funerària, Stephen Nimmo, explica que els codis QR fan possible que els visitants descobreixin molt més sobre la persona enterrada sota la làpida, a més de l'edat, la data de naixement o mort i el típic passatge bíblic o cita literària que normalment sol inscriure-s'hi. "Tracta de mantenir viu el record de les persones de diferents formes", va dir Stephen a Reuters.

"Quan perds a algú, ja sigui de forma sobtada o després d'un procés prolongat, pots travessar moltes dificultats. Parlar d'això és molt important, i mantenir el seu record també, i això és el que fa aquest afegit", va afegir Nimmo. "És una tecnologia nova, és una cosa que agradarà a unes persones i a altres no, com en tot el que fem".

Chester Pearce cobra 300 lliures per crear un codi que també pot situar-se en nínxols, bancs, arbres o plaques, i que connecta amb la pàgina del seu Record QR.

Gill Tuttiet, de 53 anys, va ser un dels primers clients a usar aquesta tecnologia per a la  mort del seu marit, Timothy. "Tim era bastant extravertit i juganer amb tot. Crec que això és el que hagués volgut, i és un procés que difícilment podria ser més senzill", va afirmar Tuttiet.

La pàgina web vinculada amb el codi mostra un perfil del mort, imatges, vídeos i homenatges de la seva família i amics. Lògicament no està a la vista de tothom, sinó que demana una contrasenya per entrar i que només es proporciona als més propers.

Agradi o no, i independentment del extravagant que pugui semblar, és un exemple de la quantitat d'usos que poden tenir aquest tipus de codis, fins ara usats normalment en campanyes publicitàries, i que ja han estat incorporats en alguns negocis, com un supermercat a Barcelona.

Font: BaQuia



Aquest lloc web fa servir cookies. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies